ACAD, Associació de Centres d’Atenció a la Dependència, considera, i sempre segons criteris mèdics, que les residències tornen a ser indrets segurs arrel de la vacunació i de l’aplicació de totes les mesures de prevenció que s’estan prenent. El president d’ACAD, Joan Gràcia, remarca que: “Des de les residències d’ACAD hem constatat que l’índex de resposta positiva a la vacunació voluntària ha estat superior al 90% entre les persones usuàries i més del 80% en el personal que hi treballa a les residències. Considerem que cal seguir informant a la ciutadania dels beneficis que implica una vacuna que s’està demostrant que és totalment segura.”
Josep Maria Casanovas, gerent del grup Lantus i doctor en medicina, considera que “la vacunació massiva que s’està fent a residències, tant a persones usuàries com a treballadors, comportarà que els contagis i la mortalitat disminueixin de manera significativa i es faci un pas molt important per declarar les residències com espai segurs davant la Covid-19”. D’aquesta manera es deixa enrere l’episodi tràgic viscut a residències d’arreu del país amb l’explosió de la pandèmia i que la majoria de centres van gestionar de la millor manera possible amb la col·laboració dels Departaments de Salut i el de Treball, Afers Socials i Famílies.
No abaixar la guàrdia
El president d’ACAD, Joan Gràcia, torna a remarcar que tot i l’inici del procés de vacunació a residències, no es pot abaixar la guàrdia en les mesures de protecció vers la Covid-19. Gràcia insisteix en mantenir totes les mesures de precaució: “El rentat de mans, l’ús de la mascareta i la distància social són eines fonamentals per mantenir a ratlla el virus. Si a això li sumem la mesura de medicina preventiva que comporta la vacuna, podem afirmar que la malaltia es pot controlar”.
Insistim que cal incloure els centres de dia
El president d’ACAD Joan Gràcia, considera que també cal incloure en aquesta primera ronda de vacunacions al personal i usuaris dels Centres de Dia, ja que són també col·lectius inclús de major risc que els de les residències pel fet d’haver-hi més desplaçaments i contactes entre usuaris, personals i familiars. Per tal de seguir amb la seva activitat, ACAD assegura una vacunació efectiva als centres de dia és la millor eina de prevenció per a tothom. A més, ACAD destaca de la importància que juguen els centres de dia en la salut de les persones usuàries.
Sobre ACAD
ACAD, que representa més de 7.000 places de residències i serveis d’atenció a la dependència, continuem treballant per garantir el màxim benestar i salut dels nostres usuaris i usuàries.
ACAD, Associació de Centres d’Atenció a la Dependència, valora de manera molt positiva que la implantació de les vacunes comenci per les residències de gent gran. El col·lectiu de persones usuàries i de personal laboral dels centres necessita realment aquesta vacuna com a eina de protecció front la Covid-19.
Des de les residències hem constatat que l’índex de resposta positiva a la vacunació voluntària ha estat superior al 90% entre les persones usuàries i més del 80% en el personal que hi treballa a les residències.
La gestió del procés de vacunació s’ha dut a terme en un temps de rècord, i les residències, tot i tenir un marge mínim de temps, han col·laborat en tot allò necessari per tal de fer efectiva la vacunació.
Ara cal incloure els centres de dia
ACAD considera que també cal incloure en aquesta primera ronda de vacunacions al personal i usuaris dels Centres de Dia, ja que són també col·lectius inclús de major risc que els de les residències pel fet d’haver-hi més desplaçaments i contactes entre usuaris, personals i familiars. Per tal de seguir amb la seva activitat, ACAD assegura una vacunació efectiva als centres de dia és la millor eina de prevenció per a tothom. A més, ACAD destaca de la importància que juguen els centres de dia en la salut de les persones usuàries.
Sobre ACAD
ACAD, que representa més de 7.000 places de residències i serveis d’atenció a la dependència, continuem treballant per garantir el màxim benestar i salut dels nostres usuaris i usuàries.
ACAD trasllada, en aquesta nota de premsa, com estan vivint dos centres associats els efectes de la segona onada de la COVID-19. Carme Ocón, directora de la Residència Sol i Natura, de Corbera de Llobregat, i Ingrid Silvestre, directora de la Residència Assistida Olivaret-Eixample, de Barcelona ens relaten què està suposant per elles aquests darrers mesos de pandèmia.
Més despesa en personal i més càrrega de treball
Els efectes de la segona onada de la COVID-19 a les residències ha anat acompanyat d’un millor coneixement de la malaltia i de saber com actuar per part dels responsables i del personal. Això sí, les residències han hagut de contractar més personal per tal de poder oferir el millor servei. Carme Ocón explica que “hem hagut de sectoritzar tant el centre que hem hagut de contractar més auxiliars de geriatria per tal que psicòlegs, educadors socials, i terapeutes puguin realitzar millor les seves tasques”. Per a Ingrid Silvestre la situació no és més esperançadora: “Estem econòmicament ofegats. Ara hem començat a cobrar els endarreriments que ens devia el Govern. Les directrius de Salut per deixar habitacions buides i poder aïllar casos de COVID encara no són clares. No sempre una plaça coincideix amb una habitació individual, quan això passa no sabem qui assumirà el cost de les places que queden penjades quan les habitacions de reserva són compartides”.
Ambdues directores destaquen també la dificultat de trobar professionals de l’àmbit assistencial per incorporar a les residències, i els sobrecostos que han implicat la compra d’equips de protecció individual. Carme Ocón sentencia: “tenim més despeses que mai i menys ingressos per poder assumir-les”.
Impacte emocional en les persones usuàries
L’aspecte que més preocupa als responsables de les residències és els efectes a la salut dels usuaris. No només en relació a les afectacions per COVID sinó a la salut mental i emocional que suposa pels pacients els canvis constants en la relació entre usuaris, familiars i personal. Ingrid Silvestre ho explica: “Hi ha uns criteris dictats pel Departament de Salut que no s’adapten a les necessitats de les persones usuàries. Fins ara disposàvem de plans d’atenció individualitzats per a cada usuari, ara totes aquestes necessitats han quedat supeditades a criteris tècnics que els afecten emocionalment. Les persones usuàries han passat de sortir a passejar, compartir taula i fins i tot fer sortides de cap de setmana a no tocar-se i mantenir una distància de seguretat”. Aquest fet, mantingut en el temps, ha provocat unes conseqüències negatives en molts usuaris, ja que han empitjorat el seu procés cognitiu o no han pogut desenvolupar aptituds o activitats previstes.
Carme Ocón afegeix a més com ha canviat la relació amb els familiars de les persones usuàries: “Ens hem adaptat a les videoconferències però pateixen molt familiars i usuaris. Tot s’ha tornat més fred, sense visites a l’exterior, i aquest impacte emocional ha minvat la moral de molts d’ells”.
Reclamem millor gestió de les proves diagnòstiques
La gestió de les proves diagnòstiques per detectar anticossos també és un altre cavall de batalla de les residències. Ingrid Silvestre afirma que “ens ajudaria molt gestionar correctament aquestes proves de detecció per tal de saber qui té anticossos ja que evitaria fer aïllaments innecessaris. A les persones usuàries que ja han patit la Covid, no s’estan fent test d’anticossos, i els treballadors som a les mans del criteri dels metges de capçalera, que decideixen si ens ho fan o no”. Ambdues directores conclouen que la primera opció pel Govern és sempre tancar residències i creuen que hi ha d’altres maneres de gestionar aquest àmbit.
Sobre ACAD
ACAD, que representa més de 7.000 places de residències i serveis d’atenció a la dependència, continuem treballant per garantir el màxim benestar i salut dels nostres usuaris i usuàries.
Hablamos con Gràcia sobre la situación de los centros catalanes en el contexto de la pandemia, las propuestas de mejora y la gestión del Govern en estos recursos.
Pregunta.– Ahora que se habla de replantearse el modelo residencial, ¿qué aspecto requiere, bajo su punto de vista, un abordaje urgente?
Respuesta.- Para mí, lo más importante, teniendo en cuenta que tenemos una crisis sanitaria, es dejar claro que nosotros somos un servicio social y que tenemos que tener muy definida la coordinación con los equipos de referencia de salud del ámbito de actuación de cada residencia.
Esto significa determinar qué coordinación tenemos con los centros de atención primaria y precisar la colaboración que tiene que haber con los departamentos de salud. Ahora mismo, nuestra dependencia organizativa es de Servicios Sociales, con lo cual, la coordinación con Salut no está muy bien definida. Deberíamos avanzar en el Programa de atención integral de salud y servicios sociales, que está definido y diseñado desde hace muchísimo tiempo, pero no está implantado en el territorio. Creo que es una ocasión perfecta para dar este paso.
P.– Desde esa coordinación con Salut, ¿apostaría por una mayor sanitarización de las residencias?
R.- No. Las residencias son la continuación de la vivienda de las personas mayores. Y lo que debería tener todo el mundo es la misma atención sanitaria que tiene cuando vive en su vivienda. De ahí la integración y la definición de una coordinación entre Servicios Sociales y residencias y Salut.
No se debería convertir las residencias, que son un servicio social, en un modelo sanitario y hospitalario. Además, los usuarios no estarían a favor: la gente no quiere vivir en un hospital, quiere vivir en su casa, y entiende la residencia como la continuación de su vivienda.
P.- Desde marzo hasta hoy, ¿cómo valoraría la gestión del Govern con respecto a las residencias?
R.- La verdad es que no podemos decir que se haya gestionado mal, porque nos cogió a todos por sorpresa. No es solo una crisis, es una auténtica catástrofe sanitaria. Se notó mucho la ayuda y el traspaso de las competencias en residencias al Departament de Salut.
También es verdad que, cuando llegó la ayuda de Salut a las residencias, ya habían pasado unas semanas, y los primeros problemas, que eran total desconocimiento del virus, la falta de equipos de protección individual (EPI) y la falta de PCR, con las semanas se fueron solucionando. Con lo cual, Salut entró con la pandemia un poquito avanzada.
La coordinación actual con Salut es excelente y seguimos dependiendo de los dos departamentos, de Servicios Sociales y de Salut, a fecha de hoy. Con lo cual, esa coordinación entre ellos y esa ayuda y apoyo a las residencias en los dos ámbitos, el histórico que hemos tenido siempre en el área de Servicios Sociales, y el actual para combatir una crisis sanitaria, es perfecta hoy.
P.- Ha estado participando en la Comissió d’Investigació sobre la Gestió de les Residències per a Gent Gran del Parlament catalán. ¿Cree que este órgano cumplirá el propósito para el que está diseñado?
R.- Nosotros fuimos convocados como expertos para que explicáramos nuestra vivencia como asociación. Todos los miembros de la junta directiva de ACAD gestionamos diariamente residencias, centros de día o empresas de servicios domiciliarios, por lo que por desgracia, lo hemos vivido en primera persona. Hicimos nuestra aportación, que básicamente ha versado sobre la problemática de la falta de PCR, la descoordinación en la aplicación de PCR entre usuarios y los trabajadores, la falta de EPI y –también fue muy crítico y lo pusimos encima de la mesa– la imposibilidad, en algunas zonas y fechas, de derivaciones hospitalarias de usuarios que cumplían los requisitos para ello; para que fueran atendidos con más y mejores y medios que los que podemos dar en las residencias. Esperemos que sirva de algo. Estamos en un momento en que la comisión, hasta donde sabemos, sigue en marcha. En diciembre hay una disolución del Parlament por la convocatoria de elecciones, pero espero que lo que estamos explicando todos los ponentes en la comisión sirva para que esta segunda ola nos coja mucho más preparados y no tengamos los mismos problemas que ya tuvimos. El virus es exactamente el mismo.
P.– Como dijo, vivió los meses de confinamiento en primera persona desde las residencias. ¿Qué nos puede contar de ese tiempo?
R.- En las residencias, la afectación que hubo durante la primera ola fue muy grave. Hubo muchísimos contagios –las cifras ya corren por el sector–. Y la verdad es que fue igual de dramático en el caso del contagio de los usuarios que en el porcentaje de exitus (muertos), con cifras bastante altas. Hubo muchísimos fallecidos, si bien en la actual ola, hay muchísimos contagios pero el porcentaje de fallecidos es mucho más bajo.
Pero es que hubo otro componente muy importante que afectó muchísimo al funcionamiento de residencias, que fueron las bajas de los equipos de profesionales y el personal que trabajamos en los centros. Eso fue muy dramático porque impedía la correcta prestación del servicio. Se crearon bolsas de trabajo, pero en el momento en que entraba el virus en un centro y afectaba a usuarios, de forma proporcional, se contagiaban los profesionales, y eso provocaba un porcentaje de bajas médicas importantes.
P.- Actualmente, la Generalitat lleva un sistema de control de la situación en los centros basado en colores (verde, naranja y rojo). ¿Qué tal está funcionando?
R.- Ayudó mucho. También, el poner los diferentes tipos de colores a las residencias venía por la definición estructural de la residencia. Realmente, ese color lo define la sectorización y la capacidad de aislamiento que tiene el centro ante un brote de Covid-19. Y ayudó muchísimo para determinar si, en el caso de que hubiera un brote en una residencia, esta podía aislarlo tanto a nivel estructural como organizativo, y definió perfectamente las residencias que necesitaban ayuda. Las verdes no tenían brotes, las naranjas tienen brotes pero están controlados –pueden aislar y sectorizar–, y las rojas, o no los tienen controlados o carecen de esa capacidad de aislamiento y sectorización. Y eso, en algunos casos, implicaba la derivación de los usuarios para su tratamiento en otros recursos alternativos que la Generalitat habilitó.
P.- Actualmente, que una instalación para uso residencial no tenga capacidad de aislamiento o sectorización tiene gravísimas implicaciones.
R.- Sí. Una residencia que no tenga capacidad de aislamiento y no tenga ningún caso pasa de ser verde a roja en 24 horas. Por suerte, hay recursos repartidos por toda la comunidad y, en principio, cuando se da algún caso de estos, primero, la Generalitat nos hace reservar una serie de plazas para poder asegurar un mínimo de cobertura ante un posible brote en la propia residencia, independientemente del color. Con lo cual ya tenemos una capacidad, un pequeño colchón dentro de nuestros propios centros, para poder hacer estos aislamientos, cosa que con un 100% de ocupación no habría ningún recurso alternativo dentro del propio centro. Las habitaciones que permiten estos aislamientos y que hoy están vacías, permanecen reservadas en previsión de algún brote.
Después, existen recursos alternativos, que serían otras residencias grandes, algunos hospitales sociosanitarios u hoteles preparados para ello, por si la residencia que tiene el brote no tiene esa capacidad de aislamiento o sectorización, y se puedan derivar. Eso hoy está previsto y controlado, y de hecho, nos consta que funciona.
P.- Acaba de comentar que en las residencias hay plazas sin ocupar para tener capacidad de aislamiento. ¿Cómo impacta esta medida en el sector?
R.- Nosotros diferenciamos dos tipos de plaza. Una es la que la propia Administración nos solicita que reservemos para posibles aislamientos futuros o necesidades ante un brote. Para mantener esas plazas, la Generalitat compensa económicamente a los centros. Otro tema diferente es que, ante los fallecimientos que ha habido durante estos meses y por la situación que estamos viviendo en las residencias – en que la cotidianidad de la vida se ha visto alterada–, existen, actualmente, más de 7.000 plazas vacías, según los últimos datos.
Esto, evidentemente, lleva de forma paralela a la crisis sanitaria que hemos tenido en el sector, una crisis económica que está llevando a algunos centros a una situación de tensiones de tesorería. Que para poder prestar los servicios correctamente, aparte del gasto que tuvimos en EPI, hemos tenido que reforzar equipos y personal. Se habla de una crisis sanitaria, pero hay también una crisis económica que no es ajena a nuestro sector. Es como una tormenta perfecta. Tenemos crisis sanitaria, tenemos crisis económica y también hay una crisis en el funcionamiento de la cotidianidad de las actividades, y de las visitas, y de las salidas de usuarios…
P.- El pasado verano, el Govern aprobó el Decreto de acreditación, concierto social y gestión delegada en la red de servicios sociales de atención pública. Lleva pocos meses funcionando, pero, ¿qué tal le parece esta norma?
R.- Nosotros siempre hemos apostado por los servicios de calidad. Y el hecho de que se indexen los conciertos a la calidad que prestan los servicios nos parece excelente. Y no solo vinculados al precio. Ahora mismo, el sector ha avanzado poco, pero estamos totalmente abiertos para que realmente apostemos por servicios de calidad, independientemente de la titularidad y del número de plazas de los que disponga cada residencia.
La radiografía del sector en Catalunya, ahora mismo, nos dice que el 50% de los centros, prácticamente unos 500, son menores de 50 plazas, por lo que es una realidad hoy que en Catalunya están funcionando los centros con un número de plazas de entre 25 y 50 plazas, y pueden apostar por unos servicios de muchísima calidad, con una integración en la comunidad con una cercanía al usuario y a las familias que es muy importante.
Des d’ACAD, Associació de Centres d’Atenció a la Dependència, estem fent arribar als responsables dels Departaments de Salut i Afers Socials, amb l’objectiu de marcar les prioritats a afrontar en el nostre sector en aquest moment de la segona onada de la pandèmia. Les residències i centres de dia estan passant un moment crític i veiem amb perill el futur dels nostre centres. Exigim solucions i resposta a aquestes qüestions que us detallem.
COMPLIMENT DELS COMPROMISOS ECONÒMICS
El nostre sector parteix d’una situació financera molt precària a causa dels impagaments pendents que ja s’acumulen des del mes de Juliol. Desvincular la situació econòmica dels centres, de la seva capacitat de reacció no té cap sentit. Està clar que una cosa condiciona l’altre. Necessitem que els centres puguin saber de forma immediata què cobraran i quan ho rebran.
CRIBRATGES MASSIUS A TOTS ELS CENTRES, TANT A PACIENTS COM A PROFESSIONALS
Des d’ACAD considerem molt urgent que totes les residències independentment del seu proveïdor de salut i de la seva ubicació en el territori tingui accés als kits de detecció ràpida i que es garanteixi el seu subministrament.
Tenim constància que el desplegament dels cribratges massius a les residències és molt irregular i no respon a criteris epidemiològics, de manera que hi ha centres que amb les mateixes circumstàncies epidemiològiques ja han sigut testats fins a 3 cops i d’altres on encara no s’ha realitzat cap cribratge.
D’altra banda la rapidesa en rebre els resultats també és molt variable, hem sigut informats de centres que han trigat fins a cinc dies en rebre resultats, cosa que dificulta molt l’aplicació de mesures de contingència en cas de detecció de casos positius. Aquests fets estan provocant situacions molt greus derivades del retard en poder aplicar mesures correctores.
A més a més, evidenciem molta preocupació dels centres que valoren que aquests cribratges s’haurien de fer simultàniament a treballadors i usuaris. A hores d’ara, els familiars continuen venint a visitar als seus éssers estimats i també hi ha usuaris que tenen cites mèdiques en centres de salut i de moment el protocol no estableix que s’hagi de fer aïllament preventiu a la tornada. També cal esmentar la circumstància que alguns transports sanitaris traslladen usuaris de diferents residències a la vegada.
ELABORACIÓ DE PCR POSTVACACIONAL A TREBALLADORS
Està establert en protocol que tots els treballadors que facin més de 15 dies de vacances, prèviament a la seva incorporació s’han de realitzar una PCR i només es podran incorporar en cas que el resultat de la mateixa sigui negatiu. Segons consta en els protocols, l’encarregat de fer aquesta PCR és el CAP del treballador. Ja hem insistit anteriorment que aquest procediment no està funcionant i moltes residències ens informen diàriament que els CAPS dels seus treballadors els deneguen la prova, adreçant-los a les mútues de treball, qui per la seva part només accedeixen a realitzar la prova de forma privada.
Des d’ACAD creiem que aquest problema es podria resoldre fàcilment si els centres tinguéssim els recursos per poder autogestionar aquests tests de reincorporació. En tot cas també pensem que els circuits per treballadors essencials no poden ser els mateixos que per la resta de la població.
NECESSITAT DE COBERTURA DE BAIXES LABORALS
S’han de trobar fòrmules que permetin ampliar horitzons a curt termini, com la possibilitat de poder contractar infermeres d’altres llocs d’origen que fins ara no tenen conveni per fer-ho, poder facilitar la contractació d’estudiants, ampliar l’opció d’altres figures o categories que puguin suplir la figura de RHS dintre del grup de professionals sanitaris.
DEFINICIÓ DE CIRCUITS DE DERIVACIÓ HOSPITALÀRIA I CRITERIS SEM
Aquesta mateixa setmana alguns dels nostres membres associats ens han comunicat que tornen a tenir dificultats per derivar usuaris a l’hospital. Usuaris amb PCR negativa i bon estat de salut previ, que d’entrada tot i tenir edat avançada són candidats a derivació hospitalària.
Necessitem saber que no ens tornarem a trobar amb aquest conflicte i que tothom podrà ser atès a l’hospital amb independència de la seva edat o estat cognitiu. A més, reivindiquem als professionals de les residències i la seva expertesa com a interlocutors vàlids.
Sobre ACAD
ACAD, que representa més de 7.000 places de residències i serveis d’atenció a la dependència, continuem treballant per garantir el màxim benestar i salut dels nostres usuaris i usuàries.
Avui ACAD ha tornat al programa Els Matins de TV3 per reclamar l’impagament als centres col·laboradors i l’incompliment fet pel Secretari d’Afers Socials i Famílies a iniciar el pagament dels endarreriments abans del 15 d’octubre.
La resposta del Secretari, que ahir ens va confirmar a ACAD el director general de Prestacions Socials, és que per resoldre el problema jurídic – administratius que impedeix els pagaments s’està redactant un nou Decret Llei que modifica parcialment el Decret Llei 29/2020 i s’estan redactant de nou unes instruccions de pagament. Amb aquests dos nous documents, diu el Secretari, la setmana que ve s’inicien els pagaments.
Fem difusió de les recomanacions per les sortides i […]
Aquest web fa servir 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies. Cookie settingsACCEPTAR
Política de cookies
Política de cookies
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D'aquestes cookies, les cookies que es classifiquen com a necessàries s'emmagatzemen al vostre navegador, ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També fem servir cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com feu servir aquest lloc web. Aquestes cookies s'emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l'opció de desactivar aquestes cookies. Però la desactivació d'algunes d'aquestes cookies pot tenir un efecte en la vostra experiència de navegació.
Les cookies necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen les funcionalitats bàsiques i les característiques de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
Les cookies funcionals ajuden a realitzar determinades funcionalitats, com ara compartir el contingut del lloc web a plataformes de xarxes socials, recopilar comentaris i altres funcions de tercers.
Les cookies de rendiment s'utilitzen per entendre i analitzar els índexs clau de rendiment del lloc web que ajuden a oferir una millor experiència d'usuari per als visitants.
Les cookies analítiques s'utilitzen per entendre com interactuen els visitants amb el lloc web. Aquestes cookies ajuden a proporcionar informació sobre mètriques de nombre de visitants, percentatge de rebots, font de trànsit, etc.
Les cookies de publicitat s'utilitzen per oferir als visitants anuncis i campanyes de màrqueting rellevants. Aquestes cookies fan un seguiment dels visitants als llocs web i recullen informació per oferir anuncis personalitzats.
