Residències reclamen més recursos i criteris sanitaris personalitzats

ACAD trasllada, en aquesta nota de premsa, com estan vivint dos centres associats els efectes de la segona onada de la COVID-19. Carme Ocón, directora de la Residència Sol i Natura, de Corbera de Llobregat, i Ingrid Silvestre, directora de la Residència Assistida Olivaret-Eixample, de Barcelona ens relaten què està suposant per elles aquests darrers mesos de pandèmia.

Més despesa en personal i més càrrega de treball 

Els efectes de la segona onada de la COVID-19 a les residències ha anat acompanyat d’un millor coneixement de la malaltia i de saber com actuar per part dels responsables i del personal. Això sí, les residències han hagut de contractar més personal per tal de poder oferir el millor servei. Carme Ocón explica que “hem hagut de sectoritzar tant el centre que hem hagut de contractar més auxiliars de geriatria per tal que psicòlegs, educadors socials, i terapeutes puguin realitzar millor les seves tasques”. Per a Ingrid Silvestre la situació no és més esperançadora: “Estem econòmicament ofegats. Ara hem començat a cobrar els endarreriments que ens devia el Govern. Les directrius de Salut per deixar habitacions buides i poder aïllar casos de COVID encara no són clares. No sempre una plaça coincideix amb una habitació individual, quan això passa no sabem qui assumirà el cost de les places que queden penjades quan les habitacions de reserva són compartides”.

Ambdues directores destaquen també la dificultat de trobar professionals de l’àmbit assistencial per incorporar a les residències, i els sobrecostos que han implicat la compra d’equips de protecció individual. Carme Ocón sentencia: “tenim més despeses que mai i menys ingressos per poder assumir-les”.

Impacte emocional en les persones usuàries

L’aspecte que més preocupa als responsables de les residències és els efectes a la salut dels usuaris. No només en relació a les afectacions per COVID sinó a la salut mental i emocional que suposa pels pacients els canvis constants en la relació entre usuaris, familiars i personal. Ingrid Silvestre ho explica: “Hi ha uns criteris dictats pel Departament de Salut que no s’adapten a les necessitats de les persones usuàries. Fins ara disposàvem de plans d’atenció individualitzats per a cada usuari, ara totes aquestes necessitats han quedat supeditades a criteris tècnics que els afecten emocionalment. Les persones usuàries han passat de sortir a passejar, compartir taula i fins i tot fer sortides de cap de setmana a no tocar-se i mantenir una distància de seguretat”. Aquest fet, mantingut en el temps, ha provocat unes conseqüències negatives en molts usuaris, ja que han empitjorat el seu procés cognitiu o no han pogut desenvolupar aptituds o activitats previstes.

Carme Ocón afegeix a més com ha canviat la relació amb els familiars de les persones usuàries: “Ens hem adaptat a les videoconferències però pateixen molt familiars i usuaris. Tot s’ha tornat més fred, sense visites a l’exterior, i aquest impacte emocional ha minvat la moral de molts d’ells”.

Reclamem millor gestió de les proves diagnòstiques

La gestió de les proves diagnòstiques per detectar anticossos també és un altre cavall de batalla de les residències. Ingrid Silvestre afirma que “ens ajudaria molt gestionar correctament aquestes proves de detecció per tal de saber qui té anticossos ja que evitaria fer aïllaments innecessaris. A les persones usuàries que ja han patit la Covid, no s’estan fent  test d’anticossos, i els treballadors som a les mans del criteri dels metges de capçalera, que decideixen si ens ho fan o no”. Ambdues directores conclouen que la primera opció pel Govern és sempre tancar residències i creuen que hi ha d’altres maneres de gestionar aquest àmbit.

Sobre ACAD

ACAD, que representa més de 7.000 places de residències i serveis d’atenció a la dependència, continuem treballant per garantir el màxim benestar i salut dels nostres usuaris i usuàries.

Barcelona, 20 de novembre de 2020