Explicació sobre l'àmbit del conveni i per què no és català

Des de fa uns dies s’està parlant de la possibilitat de signar el primer conveni d’àmbit Català del nostre sector.

Volem fer-vos saber que, a la vista de les circumstàncies que us exposem, aquest no arribarà a ser un conveni d’eficàcia general i esdevindrà un pacte d’eficàcia limitada que obligarà només a les parts signants i als seus associats, és a dir socis d’ACRA, UCH i CAPSS.

En primer lloc no esdevindrà conveni perquè no ha obtingut l’autorització prèvia i perceptiva per obrir un nou àmbit negocial (conveni autonòmic) per part de la Comissió Paritària del Conveni estatal, requisit indispensable per a la creació de convenis d’àmbit inferior en el nostre sector.

En segon lloc per la seva irregular representativitat, no només respecte d’ACAD, la segona patronal del sector, tant en nombre d’empreses com de treballadors i persones ateses (i la primera en centres de dia amb espai propi), sinó respecte d’altres patronals.

És per això que ACAD decideix impugnar la constitució de la Mesa negociadora.

Arribats a aquest punt ACAD, amb la col·laboració de PIMEC i d’altres patronals, estem treballant amb una proposta de millora de les condicions laborals sector, buscant un punt de consens que no impliqui l’existència de doble escala salarial i que sigui aplicable per totes les entitats independentment del percentatge de places públiques i privades que tinguin.

En aquesta negociació també tenim en compte que el Govern no pot comprometre el 2021 increments de tarifes d’anys posteriors, ja que aquestes depenen de negociacions pressupostàries que sabem són complexes, i per tant no podem pactar avui, 2021, increments salarials que no vinguin garantits amb increments de mòduls.

Això si, no tenim cap dubte de què és necessària una millora dels salaris en el nostre sector.

Per a fer-ho, però, hem de tenir en compte que, l’IPC a Catalunya des de gener de 2010 fins a març de 2021 (els darrers 10 anys) ha estat del 16,10% mentre que el mòdul dels nostres serveis ha variat de la següent forma:
– Residència Grau II: 21,89%
– Residència Grau III: 4% (grau majoritari en les residències)
– Centre de dia: 17,49%

Amb aquestes xifres l’increment real de la tarifa de centre de dia ha estat de l’1,39% i la d’una residència amb un 60% d’usuaris de Grau III i un 40% de Grau II menys del 12%. Així doncs és probables que força residències tinguin un decrement tarifari acumulat.

Per tant tots els agents negociadors, i la mateixa Administració, hem de tenir en compte la realitat de la qual partim, i més si aquesta darrera està plantejant modificacions en la prestació dels serveis que impliquen indubtablement increments de costos per als centres. Un mal acord amb manca de reflexió posa en perill la viabilitat dels centres, independentment de la seva titularitat.

Dit això, naturalment us anirem informant de l’evolució d’aquesta negociació.