Les petites residències de gent gran, que són més de la meitat de les que hi ha Catalunya, reclamen un tracte just i equitatiu per part de les administracions

ACAD, Associació de Centres d’Atenció a la Dependència, ha recollit les exigències i necessitats de les persones responsables de més de 50 petites residències de Catalunya que apleguen més de 1.200 places. Ho ha fet en una reunió extraordinària, convocada per la patronal, per tal de fer evident aquesta situació preocupant que estan vivint les petites residències. Es calcula que el 17,5% de les residències de Catalunya tenen menys de 35 llits.

 

Ofegament econòmic de les petites residències

Quasi bé un 20% de les persones usuàries de centres residencials viuen en residències petites, de menys de 35 places. Són un tipus de residències de caire familiar, amb una atenció personalitzada i un contacte directe amb les famílies de les persones usuàries. En molts casos, les petites residències responen a projectes personals dels seus propietaris, amb voluntat d’oferir un servei d’atenció diferenciat.

Les exigències administratives per aquest tipus de centres són les mateixes que les que pertoquen a les grans residències però els ingressos d’uns i altres no són els mateixos. D’aquesta manera, el greuge comparatiu condueix a una situació de col·lapse i perill de viabilitat de les nostres residències.

 

Els perills als que s’enfronten les petites residències

Per causa de la pandèmia de la Covid-19, les petites residències han d’augmentar un 15% la ràtio d’auxiliars i de personal de neteja. I s’enfronten a la prohibició de fer nous ingressos, a assumir els sobre costos operatius ocasionats per la pandèmia, i al fet de fer una reserva obligatòria de places per possibles casos de pacients afectats amb COVID-19.

A més, algunes propostes del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies com la suprimir les habitacions de tres llits, posar una segona persona a la nit o fer increments de ràtio durant el dia, també suposen un greu daltabaix econòmic.

 

Des d’ACAD considerem que si aquestes exigències, algunes ja vigents i d’altres proposades, es confirmen de ben segur que les petites residències no podran fer front a aquestes exigències si no hi ha un rigorós estudi d’impacte econòmic i la conseqüent compensació econòmica.

Per tant, qualsevol exigència per part del Govern de la Generalitat ha d’anar acompanyada de mesures econòmiques. Si no és així, les petites residències entraran en una situació de pèrdues econòmiques irreversibles.

La situació actual de les petites residències és d’ofegament econòmic per fer front a tots els requisits plantejat per l’administració i suportar els sobre costos que la situació actual està generant.

ACAD reclamem una compensació econòmica a les petites residències i també un tracte més just i equitatiu respecte aquests tipus de serveis, que ofereixen un servei familiar i de proximitat molt diferent als grans centres residencials i d’atenció.

Des d’ACAD considerem que una residència s’ha de valorar per la qualitat que ofereix i no pas per ràtios ni índexs que no són comparables entre tipus de residències. Si l’administració sembla que aposta per uns centres propers als usuaris i a les famílies, ha d’apostar per aquest model residència, que precisament reflecteix aquests punts de proximitat, familiaritat i atenció personalitzada

NOTA DE PREMSA PDF

Barcelona, 22 de julIol de 2020